BLOG DE CLAUDIA

dilluns, de maig 28, 2007

VIATGE A FRANÇA



Fa temps vaig anar en els meus pares, la meua germana i una amics de València. Vam anar a un poble anomenat Viel·la, en els Pirineus però més prop de França que de Espanya. Durant el viatge de Castelló a l'hotel, anomenat Pirené, vam fer un joc; havíem de contar les senyals amb animals que trobarem i quan vam arribar fins al lloc on hi havia un túnel darrere d'altre, havíem de cridar tot lo que durara el túnel. Al arribar vam pujar a les nostres habitacions. A nosaltres, ens va tocar una habitació en l'últim pis, una que estava recentment reformada, era com un corredor llarg amb 3 habitacions amb 2 llits cadascuna, dos banys amples i 3 armaris on guardar les maletes i altres coses, mentre que als nostres amics els va tocar una habitació de les velles, només un quadrat al centre amb tres llits, un balcó des d'on es veia tota Viel·la. La meua germana, la nostra amiga Neus i jo, ens vam passar la vesprada s'encera jugant al billar, a l'ordinador i als demés jocs que hi havia a l'hotel, mentres els nostres pares i els de Neus descansaven del viatge. Poc després, ens vam dutxar i vam anar a sopar, el menjar d'eixe dia, no era precisament una , meravella però no estava roí. Al dia següent, vam fer una ruta per tota Viel·la i vam fer "rafting". Va ser molt divertit. Després tornarem a l'hotel ens dutxarem i tornarem a sopar, però esta vegada, després de sopar, vam anar a prendre un gelat. Al dia següent, vam anar a un lloc on s'alquilaven cavalls per a fer una xicoteta volta. Vam anar a un poble de França i vam pujar amb tel·lesfèric i vam veure un paisatge preciós. Després, vam tornar i vam pujar als cavalls durant dos hores. Vam tornar ens vam dutxar, vam sopar i vam estar Neus, la meua germana i jo jugant al billar i la resta de jocs altra vegada. Al dia següent, vam agafar el cotxe i vam anar a un altre poble de França anomenat Toulouse. Al principi, no ens va agradar massa per que vam eixir a la zona dels pobres , però desprès, vam trobar el lloc on anava la gent "decent" i vam veure totes les catedrals i els demés llocs importants. Vam tornar, però ens vam perdre. No sabíem quina era la ruta i per més que preguntàvem no sabia ningú on teníem que anar. Al final, vam trobar una gasolinera, vam comprar un mapa i vam poder tornar. Al dia següent, vam anar a la pista de gel i vam patinar una bona estona. Després, vam menjar per Viel·la i vam tornar a Castelló.