JEREZ ES RENDEIX A ROSSI

• Lorenzo (1r), Pedrosa (2n), Bautista (2n) i Faubel (3r) acompanyen l'heptacampió en la seva festa la seva victòria a
  

Deia Jesús Quintero, el Loco de la colina, a qui, no es veia massa estressat a les grades de Jerez, vestit de motard amb la seva luxosa jupa de cuir. I ho deia admirant i disfrutant un "dels espectacles més grans del món, d'una d'aquelles festes que un seria incapaç d'inventar-se". No pensa el mateix Pere Navarro, director general de Trànsit, que, avui, quan faci balanç del cap de setmana del Gran Premi d'Espanya, que va citar a Jerez 138.168 aficionats, amb 55.000 motos i 30.000 cotxes, decidirà si proposa, suspendre la carrera, "perquè qualsevol festa que produeix morts, encara que només sigui un, s'ha de suspendre". L'any passat van morir a Jerez nou aficionats; ahir, al tancament d'aquesta edició, se'n comptabilitzaven tres.

Ningú com Valentino Rossi sap el que és Jerez. Bé, potser Jorge Lorenzo ha après, amb la celeritat amb què ho aprèn tot, que aquesta és la catedral del motociclisme, potser, que Assen (Holanda). És per això que els dos grans triomfadors d'ahir van ser aquests dos grans pilots que, a la seva faceta de motards voladors, de campions, afegeixen aquell punt de simpatia que els permet connectar, millor que ningú, amb els aficionats. Rossi i Lorenzo se saben tan estimats que preparen les seves pròpies celebracions.

Dia de celebracions
Mentre l'hongarès Gabor Talmacsi (Aprilia) era incapaç d'encomanar a l'afició la seva immensa felicitat, després de guanyar sobre la mateixa línia de meta el txec Lukas Pesek (Derbi), Rossi i Lorenzo es van organitzar les seves pròpies festes. L'italià, imitant una d'aquelles excèntriques celebracions del futbol americà , va fer que diversos membres del seu club de fans es disfressessin de bitlles i ell els va fer caure d'un cop de bola. Lorenzo es va fer fabricar una bandera que posava Lorenzo's land i la va clavar a la sorra de l'estadi de Jerez: "Cada vegada que conquisti un gran premi, un país, clavaré aquesta bandera perquè se sàpiga que aquesta és la terra de Lorenzo".

Les victòries de Rossi i Lorenzo van fer vibrar l'afició. Més el mallorquí que l'italià, perquè Jorge va haver de lluitar, contra els que volen avortar la seva reconquista. Lorenzo es va partir la cara amb un prodigiós Álvaro Bautista , Andrea Dovizioso i un lluitador Héctor Barberá, que fins que va anar per terra era el que més por feia al campió, enemic personal seu.

Rossi, que després de 19 grans premis a la categoria reina encara no ha tingut un pols, un bis a bis, un colze a colze amb Dani Pedrosa, va guanyar. El tricampió català va sortir com una bala, però Rossi el va superar cinc revolts més tard i adéu gran premi. "Dos podis a les dues primeres carreres no està malament, però em dol no haver pogut fer encara més feliç aquesta afició tan meravellosa", va manifestar Pedrosa, lamentant-se per no haver pogut guanyar davant els seus seguidors.

El campió que ve
Si l'home sempre torna al lloc on li donen afecte, Rossi sap molt bé on ha d'anar: Barcelona (8 victòries), Jerez (7), Donington (7) i Phillip Island (7). No està malament. En aquests traçats és on més cops ha guanyat. Per alguna cosa és l'heptacampió més gran. A això aspira (apuntin el nom) Pol Espargaró, un noi de 15 anys, campió d'Espanya, que, en una cursa apassionant, va acabar quart en 125cc despres de córrer amb desimboltura de veterà, habilitat de campió i la determinació de qui se sap elegit per a la glòria.