Un vol escruixidor

Un silenci tètric va recórrer l'emmurallat circuit Gilles Villeneuve quan Robert Kubica va impactar brutalment a més de 300 km/h contra el ciment. Va resultar impossible no pensar en la mort del pilot, en la tragèdia. El polonès va salvar miraculosament la vida, però el caos en què es va convertir el GP del Canadà, els accidents, les sancions, les desqualificacions, les quatre entrades del cotxe de seguretat qüestionen la viabilitat dels circuits urbans, de les carreres entre murs, de la maquiavèl.lica idea de fer grans premis nocturns. Carreres sinistres com la d'ahir demostren que en aquests escenaris la F-1 deixa de ser esport per convertir-se en una ruleta, en una ruleta russa, en què els pilots es juguen la vida de manera estúpida. Roland Ratzemberger i Ayrton Senna van deixar la vida el 1994 contra els murs d'Imola, un circuit fora del calendari de la F-1. Han passat 13 anys, potser massa per a les memòries fràgils, per als qui busquen xou i negoci abans que esport. Pot ser que Bernie Ecclestone i la FIA s'hagin oblidat d'aquestes dues morts. En el seu afany d'acumular diners segueixen mantenint escenaris com el circuit Gilles Villeneuve, i pitjor encara, en planegen altres de més perillosos: el circuit urbà de València debutarà el 2008, i el d'Abu Dabhi el 2009. Estudien, a més, una altra carrera urbana a Nova Delhi, una més a París, i més diabòlic encara: una carrera nocturna a Austràlia o Singapur. ¿Però s'han tornat bojos? Kubica va tenir sort de no morir, potser va fer el miracle la imatge de Joan Pau II que porta al casc, però tot i així trigarà a recuperar-se de les lesions, encara que fonts de BMW van informar ahir a la nit que al matí sortirà de l'hospital sense cap os trencat.