BLOG DE CLAUDIA

dilluns, de maig 28, 2007

VIATGE A FRANÇA



Fa temps vaig anar en els meus pares, la meua germana i una amics de València. Vam anar a un poble anomenat Viel·la, en els Pirineus però més prop de França que de Espanya. Durant el viatge de Castelló a l'hotel, anomenat Pirené, vam fer un joc; havíem de contar les senyals amb animals que trobarem i quan vam arribar fins al lloc on hi havia un túnel darrere d'altre, havíem de cridar tot lo que durara el túnel. Al arribar vam pujar a les nostres habitacions. A nosaltres, ens va tocar una habitació en l'últim pis, una que estava recentment reformada, era com un corredor llarg amb 3 habitacions amb 2 llits cadascuna, dos banys amples i 3 armaris on guardar les maletes i altres coses, mentre que als nostres amics els va tocar una habitació de les velles, només un quadrat al centre amb tres llits, un balcó des d'on es veia tota Viel·la. La meua germana, la nostra amiga Neus i jo, ens vam passar la vesprada s'encera jugant al billar, a l'ordinador i als demés jocs que hi havia a l'hotel, mentres els nostres pares i els de Neus descansaven del viatge. Poc després, ens vam dutxar i vam anar a sopar, el menjar d'eixe dia, no era precisament una , meravella però no estava roí. Al dia següent, vam fer una ruta per tota Viel·la i vam fer "rafting". Va ser molt divertit. Després tornarem a l'hotel ens dutxarem i tornarem a sopar, però esta vegada, després de sopar, vam anar a prendre un gelat. Al dia següent, vam anar a un lloc on s'alquilaven cavalls per a fer una xicoteta volta. Vam anar a un poble de França i vam pujar amb tel·lesfèric i vam veure un paisatge preciós. Després, vam tornar i vam pujar als cavalls durant dos hores. Vam tornar ens vam dutxar, vam sopar i vam estar Neus, la meua germana i jo jugant al billar i la resta de jocs altra vegada. Al dia següent, vam agafar el cotxe i vam anar a un altre poble de França anomenat Toulouse. Al principi, no ens va agradar massa per que vam eixir a la zona dels pobres , però desprès, vam trobar el lloc on anava la gent "decent" i vam veure totes les catedrals i els demés llocs importants. Vam tornar, però ens vam perdre. No sabíem quina era la ruta i per més que preguntàvem no sabia ningú on teníem que anar. Al final, vam trobar una gasolinera, vam comprar un mapa i vam poder tornar. Al dia següent, vam anar a la pista de gel i vam patinar una bona estona. Després, vam menjar per Viel·la i vam tornar a Castelló.

dilluns, de maig 07, 2007

EL DIA DE LA MARE


El dia de la mare es un dia que commemora a les mares.Es celebra en diferents dates de l'any segons el país. Les mares freqüentment reben regals eix dia.Les primeres celebracions es remonten a l'antiga Grècia, es rendíen honors a Rhea, la mare dels Déus, Zeus, Posidó i Hades. Els romans anomenaren a aquesta celebració La Hilària quan la adquiriren els grecs. Es celebra el 6 de maig.

EL DIA DEL LLIBRE



El Dia del llibre és una de les festes més assenyalades a Catalunya, ja que la seva celebració,el 23 d'abril, coincideix amb la de la diada de Sant Jordi. Per aquest motiu, Catalunya i els Països Catalans celebren de forma especial aquest dia, que té una significació molt especial en unir la rosa i el llibre. És tradicional en aquesta data que les editorials facin la presentació de les seves darreres novetats, amb presència dels autors per signar autògrafs, tot i que sense deixar de banda els altres llibres. L'esclat de la Guerra Civil va repercutir molt negativament en el Dia del llibre ja que va dificultar la producció editorial. La mancança de paper, de matèries primeres i la inseguretat general van comportar que les celebracions d'aquelles èpoques no fossin del mateix nivell de les d'anys precedents. El 1937 encara hi va haver algunes novetats editorials, i el 1938 va ser el Departament de Cultura de la Generalitat l'encarregat de donar-li un impuls. A més de les dificultats materials (papers de mala qualitat, enquadernacions deficients), en aquella època sorprenia l'absència de llibres catalans, imposada per la rigorosa censura. Els llibres en català no es van tornar a publicar fins la dècada dels 50.