LA PENYA DELS PIRATES

Tracta d'uns xiquets que van de vacances al poble dels seus avis.Als xiquets no els fa gens de gràcia, son tres, dos xics, el major, Miquel, el menut dels tres Cinto i Rosamari, la mitjana. Un dia, els tres xiquets, van descobrir una gran pedra que pareixia la part de davant d'un vaixell i la van nombrar la Penya del Pirates. Cinto, va trobar l'entrada d'una cova i els tres xiquets van caure dins. Es van trobar dins a un vell que els va mostrar una esfera blava que els va absorver i els va transportar al passat...

• Miquel, va caure en l'època del indis. Va aparèixer en un campament indi. Promte, va ajudar als indis a escapar del vaquers. Tot seguit, com a gratitud, els pells roges el van dur a la costa i allí es va trobar un vailxell en mig d'una tempesta.
• Rosamari, va caure a l'època dels xinos. Va aparèixer en una ciutat xina, en la que no eren benvinguts els estrangers, perque es pensava que ells havien posat malalt al fill de l'emperador.La xiqueta, va trobar, després de molts problemes el remei i el va curar.Després va anar també a la costa i va aparèixer al mateix vaixell que Miquel.
• Cinto, va caure a l'Àfrica. Va caure en un riu del continent i va ser portat per uns xiquets d'allà al seu poblat. Va ser molt ven rebut pels africans. A Cinto li agradava molt dibuixar i va dibuixar un animal Africà. Els homes del poblat, que estaven en crisi perque no tenien aliment van veure el dibuix i li'l van demanar com si fuera una ofrena als deus per a afavorir la caça.Va funcionar i els afrcans, com agraïment al xiquet, el van dur al volcà del poblat i el van ajudar a anar al vaixell on estaven els seus germans.

Els tres germans ja estaven altra vegada reunits i els tres junts van tornar a casa del avis. Al final, es van donar conter de que el poble dels avis no era tant avorrit després de tot.

Un vol escruixidor

Un silenci tètric va recórrer l'emmurallat circuit Gilles Villeneuve quan Robert Kubica va impactar brutalment a més de 300 km/h contra el ciment. Va resultar impossible no pensar en la mort del pilot, en la tragèdia. El polonès va salvar miraculosament la vida, però el caos en què es va convertir el GP del Canadà, els accidents, les sancions, les desqualificacions, les quatre entrades del cotxe de seguretat qüestionen la viabilitat dels circuits urbans, de les carreres entre murs, de la maquiavèl.lica idea de fer grans premis nocturns. Carreres sinistres com la d'ahir demostren que en aquests escenaris la F-1 deixa de ser esport per convertir-se en una ruleta, en una ruleta russa, en què els pilots es juguen la vida de manera estúpida. Roland Ratzemberger i Ayrton Senna van deixar la vida el 1994 contra els murs d'Imola, un circuit fora del calendari de la F-1. Han passat 13 anys, potser massa per a les memòries fràgils, per als qui busquen xou i negoci abans que esport. Pot ser que Bernie Ecclestone i la FIA s'hagin oblidat d'aquestes dues morts. En el seu afany d'acumular diners segueixen mantenint escenaris com el circuit Gilles Villeneuve, i pitjor encara, en planegen altres de més perillosos: el circuit urbà de València debutarà el 2008, i el d'Abu Dabhi el 2009. Estudien, a més, una altra carrera urbana a Nova Delhi, una més a París, i més diabòlic encara: una carrera nocturna a Austràlia o Singapur. ¿Però s'han tornat bojos? Kubica va tenir sort de no morir, potser va fer el miracle la imatge de Joan Pau II que porta al casc, però tot i així trigarà a recuperar-se de les lesions, encara que fonts de BMW van informar ahir a la nit que al matí sortirà de l'hospital sense cap os trencat.

VIATGE A LA VALLTORTA

Fa temps vam anar a una excursió a la Vall torta a veure les pintures rupestres i a aprendre coses sobre com vivien en la Prehistòria.

Va ser una excursió prou divertida, sobretot, mentre estàvem al taller de pintura. Allí, ens van ensenyar a pintar com pintaven els homes i dones de la Prehistòria, com feien les pintures i fins i tot, què classe de significat tenia cada pintura. Després vam visitar una autèntica cova rupestre o, millor dit, lo que quedava d'ella, per què, la gent, intentant guanyar dines agafava part de la pintura que estava a la paret. Tirava aigua damunt les pintures i, fins i tot, arrancava part de la pedra on estava pintada l'escena. Es pintaven escenes de casa, de guerres entre altres pobles, terres cultivades...També pintaven escenes de fertilitat dels camps per a que tingueren una bona collita, o pintaven escenes de caça per a tindre moltes preses per a caçar.

JEREZ ES RENDEIX A ROSSI

• Lorenzo (1r), Pedrosa (2n), Bautista (2n) i Faubel (3r) acompanyen l'heptacampió en la seva festa la seva victòria a
  

Deia Jesús Quintero, el Loco de la colina, a qui, no es veia massa estressat a les grades de Jerez, vestit de motard amb la seva luxosa jupa de cuir. I ho deia admirant i disfrutant un "dels espectacles més grans del món, d'una d'aquelles festes que un seria incapaç d'inventar-se". No pensa el mateix Pere Navarro, director general de Trànsit, que, avui, quan faci balanç del cap de setmana del Gran Premi d'Espanya, que va citar a Jerez 138.168 aficionats, amb 55.000 motos i 30.000 cotxes, decidirà si proposa, suspendre la carrera, "perquè qualsevol festa que produeix morts, encara que només sigui un, s'ha de suspendre". L'any passat van morir a Jerez nou aficionats; ahir, al tancament d'aquesta edició, se'n comptabilitzaven tres.

Ningú com Valentino Rossi sap el que és Jerez. Bé, potser Jorge Lorenzo ha après, amb la celeritat amb què ho aprèn tot, que aquesta és la catedral del motociclisme, potser, que Assen (Holanda). És per això que els dos grans triomfadors d'ahir van ser aquests dos grans pilots que, a la seva faceta de motards voladors, de campions, afegeixen aquell punt de simpatia que els permet connectar, millor que ningú, amb els aficionats. Rossi i Lorenzo se saben tan estimats que preparen les seves pròpies celebracions.

Dia de celebracions
Mentre l'hongarès Gabor Talmacsi (Aprilia) era incapaç d'encomanar a l'afició la seva immensa felicitat, després de guanyar sobre la mateixa línia de meta el txec Lukas Pesek (Derbi), Rossi i Lorenzo es van organitzar les seves pròpies festes. L'italià, imitant una d'aquelles excèntriques celebracions del futbol americà , va fer que diversos membres del seu club de fans es disfressessin de bitlles i ell els va fer caure d'un cop de bola. Lorenzo es va fer fabricar una bandera que posava Lorenzo's land i la va clavar a la sorra de l'estadi de Jerez: "Cada vegada que conquisti un gran premi, un país, clavaré aquesta bandera perquè se sàpiga que aquesta és la terra de Lorenzo".

Les victòries de Rossi i Lorenzo van fer vibrar l'afició. Més el mallorquí que l'italià, perquè Jorge va haver de lluitar, contra els que volen avortar la seva reconquista. Lorenzo es va partir la cara amb un prodigiós Álvaro Bautista , Andrea Dovizioso i un lluitador Héctor Barberá, que fins que va anar per terra era el que més por feia al campió, enemic personal seu.

Rossi, que després de 19 grans premis a la categoria reina encara no ha tingut un pols, un bis a bis, un colze a colze amb Dani Pedrosa, va guanyar. El tricampió català va sortir com una bala, però Rossi el va superar cinc revolts més tard i adéu gran premi. "Dos podis a les dues primeres carreres no està malament, però em dol no haver pogut fer encara més feliç aquesta afició tan meravellosa", va manifestar Pedrosa, lamentant-se per no haver pogut guanyar davant els seus seguidors.

El campió que ve
Si l'home sempre torna al lloc on li donen afecte, Rossi sap molt bé on ha d'anar: Barcelona (8 victòries), Jerez (7), Donington (7) i Phillip Island (7). No està malament. En aquests traçats és on més cops ha guanyat. Per alguna cosa és l'heptacampió més gran. A això aspira (apuntin el nom) Pol Espargaró, un noi de 15 anys, campió d'Espanya, que, en una cursa apassionant, va acabar quart en 125cc despres de córrer amb desimboltura de veterà, habilitat de campió i la determinació de qui se sap elegit per a la glòria.